Aquest cap de setmana hem marxat a Nordkapp, el punt geogràficament més al nord del continent europeu, que es troba a Noruega. Érem 4 cotxes i 17 persones. Vam marxar el divendres a les 5 de la tarda, i vam arribar al càmping el dissabte al matí, després de parar unes hores per dormir. Allò més famós de Nordkapp és el sol de mitjanit, però és al juny. A l’agost, i amb molta sort, es pot veure com surt el sol a les 3 de la matinada. Nosaltres no vam tenir sort…Fa 11 anys, que hi vaig anar amb la familia (us enrecordeu?!) si que vam veure el sol, i va ser espectacular.
L’últim dia, diumenge, vam passar per Kirkeporten, on hi ha una roca molt famosa perquè esta foradada i forma un arc.
Després ja vam tornar cap a Rovaniemi. El viatge en cotxe va ser bucòlic, la música acompanyava el paisatge canviant. Vam passar per Noruega, Suècia i Finlàndia. Quan érem a Suècia vaig pensar molt en el Simon, en tots els bons moments que hem passat junts, i que ja han quedat enrere.
Des del Nordkapp vaig disfrutar d'aquestes vistes, i em vaig sentir petita davant la immensitat del mar...
El dissabte vam fer una excursió fins al Nordkapp “de veritat”, on només hi pots arribar caminant. Eren 18 km entre anada i tornada. El dia estava completament enboirat, plovia i el terra estava ple de bassals. Feia molt de fred. Però tot i així l’expedició –formada per 10 persones- no es va fer enrere i vam arribar, encara que xops, fins al final. El paisatge va valer la pena, fins i tot l’arc de sant martí estava allà per fer-ho encara més maco, tot plegat. En aquestes situacions límit em sorprenc a mi mateixa. En aquesta foto podeu veure la boira que hi havia:
El dissabte vam fer una excursió fins al Nordkapp “de veritat”, on només hi pots arribar caminant. Eren 18 km entre anada i tornada. El dia estava completament enboirat, plovia i el terra estava ple de bassals. Feia molt de fred. Però tot i així l’expedició –formada per 10 persones- no es va fer enrere i vam arribar, encara que xops, fins al final. El paisatge va valer la pena, fins i tot l’arc de sant martí estava allà per fer-ho encara més maco, tot plegat. En aquestes situacions límit em sorprenc a mi mateixa. En aquesta foto podeu veure la boira que hi havia:
L’últim dia, diumenge, vam passar per Kirkeporten, on hi ha una roca molt famosa perquè esta foradada i forma un arc.
Allà vam disfrutar d’unes vistes fantàstiques i vaig poder fotografiar uns quants rens. La millor foto és aquesta, i no hi ha paraules per descriure-la...
Després ja vam tornar cap a Rovaniemi. El viatge en cotxe va ser bucòlic, la música acompanyava el paisatge canviant. Vam passar per Noruega, Suècia i Finlàndia. Quan érem a Suècia vaig pensar molt en el Simon, en tots els bons moments que hem passat junts, i que ja han quedat enrere.
Mentre mirava un ren blanc, em vaig plantejar si entre ells deuen tenir també un cànon de bellesa. Deu sentir enveja un ren marró quan mira un ren blanc? Sentiran més atracció pels rens blancs o pels marrons? O per tots dos igual?
Vam arribar diumenge a mitjanit, i avui, dilluns, un altre cop a les 9h a la universitat.
muchi!!!! ja estic aquí!
ResponEliminaHola, mi niña!!!
ResponEliminaja estem aquí amb la Luz que ens ha contat amb detall l'experiència del noroest. Espero la teva adreça i també el num. de telèfon si és que tens.
Una abraçada