Dia a dia (25/8/08)

És curiós que a aquestes alçades us expliqui el meu dia a dia. Ho és perquè demà serà l’últim dia “normal”. Aquí els dies són llargs. M’aixeco a les 8.30h i a les 9h surto de casa. Agafo la bicicleta i recorro els 3,5km que em separen de la universitat, lloc on es fan les classes de finès. El camí, quan el faig sense pressa, és preciós. Creuo dos ponts, amb unes vistes al riu Ounaskoski impressionants. Tot i ser la capital de Lapònia, Rovaniemi és una ciutat-poble, ja que té molt espai (carrers amples on no s’acumulen les masses) i hi ha molts jardins i parcs.

Precisament molt a prop de la universitat hi ha un caminet de fusta que porta des del carril bici fins a un llac. Avui per fi m’he aventurat a entrar-hi, fins ara quan passava per allà pensava: què hi deu haver allà al final?

La primera part de les classes és de 9.15h fins a les 10.45h. Després hi ha una pausa per dinar fins els 12.15h, i tornem a tenir classes fins les 13.45h. El dinar surt per 2,50€ amb el descompte d’estudiant, i consisteix en una amanida amb pa i mantega o formatge (hi ha fins a 5 varietats diferets de pa) i després un plat que combina hidrats de carboni (patates, pasta o arròs) amb proteïnes (peix, carn o llegums). També hi ha una varietat per als vegetarians (avui per exemple hi havia toffu). Ah! I inclou també beguda (aigua, suc insípid i cervesa cassolana insípida, a més de llet i una espècie de kèfir molt popular a Finlàndia).

Tot i que la profe diu que el finès no és difícil, si que ho és concentrar els elements bàsics en un mes. Tot el vocabulari és diferent del català, el castellà o l’anglès, i les regles gramaticals són complexes (hi ha un munt de terminacions diferents depenent del partitiu, el genitiu…). Tot i així, és interessant i peculiar. Demà passat tenim l’exàmen final del curs. Així que avui i demà toca posar-se les piles. Minä opiskelen suomea (jo estudio finès). La professora és la Vilja, una noia que fa poc que dóna classes i que li encanta la seva feina. Cada dia fem jocs per parlar entre nosaltres, a més de fer exercicis per escrit. Cada dia hi ha deures i exàmens setmanals.

Després de les classes, a les 14h, tenim la tarda lliure o bé fem activitats culturals com les que ja he descrit. Hi ha dies que em sento amb més ganes de fer gresca amb la gent, però avui em sento solitària i estranya. En aquests moments m’enrecordo d’un llibre que vaig llegir fa anys: Un hombre con un tenedor en una tierra de sopas, d’en Jordi Sierra i Fàbregas. He estat a casa soleta tota la tarda, he tocat la flauta també.

Ara és mitjanit. Acabo d’arribar a casa. L’Alba m’ha convidat a sopar, érem el Jordi, la Catherine, el Jean, l’Alba i jo. M’ho he passat molt bé. Després hi ha hagut una festa espontània a casa dels txecs, i ha sigut divertit. Ara em sento ben diferent que fa unes hores. És increïble com pot canviar l’estat d’ànim en qüestió de minuts si et sents ben acompanyat. La veritat és que tot és relatiu!

Aquest mes està passant volant. Només queden 5 dies perquè marxi a Helsinki! Què m’espera a la ciutat?