Això ja s'acaba

Si mai feu un erasmus us trobareu que la gent sempre fa preguntes que no són gaire interessants però serveixen per trencar el gel. Les preguntes principals són "De quin país ets? Què estudies? A quin departament estàs? Per què has triat Finlàndia?". En algun moment de l'interrogatori sorgeix la famosa pregunta: "quan has arribat?". Ara que estem al maig, et pregunten "quan marxes?". Preguntes que són més aviat cordials, ja que poques vegades recordes quan marxa realment la persona a qui li has preguntat, i es pot donar el cas que en un mateix dia li preguntis fins a tres vegades a la mateixa persona.

Ara ja fa unes dues setmanes que en algun moment del dia em fan aquesta pregunta o la faig jo a algú altre, preguntes que m'indiquen que això ja s'acaba.

Una de les conseqüències de que això ja s'acabi és que cada setmana hi ha alguna festa de comiat. A mi no m'agraden els comiats, però m'agraden les festes. El dilluns va ser la festa del Jairo. Va ser una festa a l'estil europeu, és a dir, que va començar a les 5 de la tarda i cap allà a les 11 de la nit la gent ja començava a marxar i els que es quedaven s'asseien al terra i parlaven fluixet. Per què, us preguntareu, aquest pacte de silenci? Perquè l'èsser humà té la capacitat d'aprendre. En l'última festa que van fer en aquell pis la van liar parda i van haver de pagar 300€ de multa perquè a les 11 de la nit hi havia soroll!

Més intel·ligents són les que decideixen fer la festa en un local on si que es pot liar-la i no ve la policia. És el cas de la Paz, que va fer la festa la setmana passada. Aquesta festa tenia unes condicions materials molt bones, hi havia sofàs, música a un volum adequat i fins i tot un billar! La Paz ens va deixar el diumenge, a les cinc del matí agafava el taxi. Paz, estés donde estés -en cualquier lugar de la Mancha- te queremos!!

La tercera modalitat de festes són les que es fan a l'aire lliure, denominades barbeque o picnic. El Dani en farà una la setmana que ve, abans d'agafar el tren i pirar-se un mes d'inter-rail per tota Europa, a l'estil Willi-Fox. Quan el temps acompanya, poden ser events multitudinaris, com és el cas de Vappu. Com que no us he parlat del Vappu, us faré un haiku: festa massiva dels estudiants ebris finesos.

I això ja s'acaba. M'he d'anar preparant per a respondre la llarga llista de preguntes cordials que em farà la familia i els amics. Preguntes del tipus: Què has après? Què és el que menys/més t'ha agradat? Com són els finesos? Com és la cultura finesa? Com és el menjar? És veritat que quan fas un erasmus madures molt a nivell personal? Què tal amb la flauta? Com és la universitat, és cert que el departament de pedagogia de la SibA és increïble? Etc, etc.

Però com deia en el post anterior, prefereixo plantejar-me les preguntes i aprofitar-les com una eina de reflexió, sense buscar una resposta mecànica. Mira, vés per on, això és precisament algo que he après aquest any.