Excursió a Inari (15-17 d'agost)

Acabo d'arribar a casa. Hem estat 3 dies al nord de Finlàndia, vull dir més al nord de Rovaniemi. Concretament, el nostre campament base estava a Inari, seu del poble Sami. Els Samis són l'únic poble indígena que encara perdura a Europa avui en dia. Viuen a les terres del nord de Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia i comparteixen la llengua sami, la música i unes tradicions ancestrals molt lligades a la natura (pràctiques xamàniques, subsistència a base de caça de rens i pesca, fabricació artesanal de roba...). À Finlàndia viuen uns 20.000, però en total són uns 75.000.
El cant tradicional sami és el Joiku, i es diferencien de la veu "normal" perque té com petites inclinacions vocàliques. L' Annouka, una dona sami que ens va estar explicant coses molt interessants de la seva cultura, ens va fer una demostradicó. És la única persona al món que ha estudiat cant clàssic i domina la tradició del Joiku, a més a més de ser professora de música de primària i tocar diversos instruments com la guitarra o el piano.

Però començo pel principi. Vam sortir el divendres a les 8.30h del matí i vam anar cap a Sodankylä, un poble que està a uns 150 km de Rovaniemi. Ens va fer una il·lusió que no vegis, perquè estava plovent a bots i barrals. Però bé, els finesos són molt disciplinats i testarruts i el que decideixen s'ha de fer, passi el que passi (ja posaré més exemples). La primera parada a Sodankylä va ser a Alko (empresa que té el monopoli de la venta d'alcohol a Finlàndia) i al supermercat per comprar makkaras (o frankfurts, que es fan en una foguera). Tot seguit vam anar a la galleria Allariesto. Allariesto era un pintor del segle XX que es va dedicar tota la seva vida a representar escenes de la vida tradicional dels sámis. Els quadres eren tots d'un estil similar i representaven escenes de caça, de cura de varius (si, per curar-se les varius es feien talls a les cames i es rentaven amb aigua i sal) i de recol·lecta de fruits del bosc (aquí son addictes als fruits silvestres: móra vermella, gerdó i gerdera silvestre). Després vam anar cap als apartaments on dormiem. Estaven situats al costat d'un llac, un paisatge bucòlic. Des de la meva habitació tenia vistes al llac. Hi havia una cabana tradicional per fer foc a dins i el divendres vam cuinar salmó de manera tradicional: vam encendre foc i vam clavar el salmó en unes taules de fusta que vam posar tot al voltant del foc. Acompanyat amb patates, verdures i salsa de llimona. Només us puc dir que era el millor salmó que he provat en la vida!! Després d'això, no hi ha res millor que una sauna finesa. Alguns es van banyar al llac després de la sauna, cosa que jo no vaig atrevir-me a fer fins el dissabte. El divendres i primer dia d'excursió va ser interessant, però trist, gris i cansat. Així que a les onze de la nit em vaig estirar al sofà i ja no em vaig aixecar fins al dissabte al matí.

El dissabte em vaig aixecar pensant: here I am! Així que a per totes!!! Uuuuu! Vam esmorzar a les 8.30h uns fantàstics sandwitchs de pernil, formatge, tomàquet i cogombre (aqui també són addictes al cogombre) i, no us ho creureu, però a les 11.30h era obligatori dinar! Van portar-nos a un restaurant i ens vam posar a menjar carn de ren amb arròs. Després d'això no podiem sino païr totes les calories de més fent una excursió per un bosc molt profund fins a una esglèsia de fusta perduda (9km en total). El bosc rodejaba el llac, i era com si estiguéssim en una pel·lícula d'aquestes de...bueno, en fi que era molt maco. I vaig flipar quan un ren salvatge va atravessar tan tranquil davant nostre. Casi ploro de l'emoció! Aqui és ben normal veure rens per la carretera (quan més al nord, més rens). Això de vegades és un problema, perquè són animalons molt tranquils que van al seu rotllo i no se'n adonen que posen en perill la seva vida i la dels humans que condueixen els vehicles motoritzats. Bé, tornant a l'excursió. Després de l'esglèsia salvatge vam tornar al campament base i vam tornar a fer sauna i vaig probar la combinació sauna+llac 3 vegades. Increïble! Quan estas nedant el pitjor són els peus, fa mal i tot del fred. Però quan surts de l'aigua sents que el fred que feia abans s'ha transformat en calor! L'Amparo (nom real: Alba, provinent de Madrid) i jo vam ensenyar a ballar el chiqui-chiqui a una colla de noies europees, primer ho vam practicar a la sauna i després ho vam fer davant del llac. Era superdivertit quan deien "perrea, perrea!". Després d'això va haver-hi festeta, i se'ns van fer les 3.30h del matí (bastant tard aqui a Finland). El lloc on es feia la festa no tenia ni equip d'audio, així que vam estar cantant cançons de disco i fins i tot fen jocs d'esplai.
I el diumenge ha sigut tranqui. Pel matí hem fet neteja dels apartaments. Després hem anat a una granja de rens. Al principi he pensat: ohh, que macu, tot verd, el llac, la parella d'avis que es cuiden dels animals i fan vestits tradicionals...quina felicitat! Però casi em dóna un atac d'histèria, hi havia una plaga de mosquits. Haurieu de veure la situació: 16 persones disfrassades d'Al-Qaeda (per protegir-se dels mosquits) i movent-se inquietament (per protegir-se dels mosquits) mentre una dona explica amb tota la tranquil·litat del món com es fan unes botes amb la pell de ren. I així durant 2 hores! D'aquest episodi no puc explicar gaire cosa perquè estava sobrevivint als continus atacs mosquiters. Després hem anat a Kaunispää, un turó des d'on hi ha unes vistes prou maques, però no era el punt més alt de Finlàndia (el punt més alt es troba a la frontera amb Suècia, i té una altitud de 1340m). Després ja hem agafat l'autobús i hem anat a menjar pizza (jo he triat una de carn de ren fumat amb pressec i formatge blau, una delícia mmm!).

Avui la cosa s'acaba aqui. Marxo a casa de l'Amparo a veure què fan els espanyols del curs (som 6, una de Madrid, un de Bilbao i 4 catalans).

Fins aviat!!!

Un article sobre la cultura sami...http://www.cosasdeviajes.es/dia-internacional-del-pueblo-sami/