Arktikum (21/8/08)

La setmana passada vam anar a l’Arktikum, que és un museu-centre d’investigació sobre el Cercle Polar Àrtic.




D’entre les coses que vam veure (cultura sami, canvi climàtic i contaminació, política i reptes de futur), m’agrdaria explicar-vos un fenòmen molt típic i fascinant: les Northern Lights o Aurores Boreals. En aquesta foto estem mirant una simulació d'Aurore Polars:





Segons la Viquipèdia..."una aurora, aurora boreal o aurora polar és un fenomen lluminós que es produïx quan una ejecció de massa solar composta per partícules carregades (electrons) xoca amb els pols nord i sud de la magnetosfera terrestre, produint una llum difusa però predominant projectada en la ionosfera terrestre, composta de partícules protòniques que difonen el color. Si té lloc a la zona polar nord s'anomena aurora boreal i si és a la zona polar sud, aurora austral.
Les aurores boreals no sempre són del mateix color, si no que depenen de l'obliqüitat amb què xoquen contra el pol. Sense la magnetosfera que ens protegeix aquestes partícules produirien grans danys i un augment de la temperatura. Cada vegada que es produeix una ejecció de massa solar, els satèl·lits SOHO i ACE, al localitzar-se fora de la magnetosfera queden danyats si una d'aquestes tempestes s'aproxima."


Segons la meva visió, les Aurores Boreals són un fenòmen increïblement bell que la natura ens ofereix de forma gratuïta, tot i que haguem de pagar el viatje fins al cercle polar àrtic. Només es poden veure a l'hivern i quan el cel està clar. Els videos que he vist i les fotografies són per flipar...a veure si us animeu a venir aqui a l'hivern!

Dia a dia (25/8/08)

És curiós que a aquestes alçades us expliqui el meu dia a dia. Ho és perquè demà serà l’últim dia “normal”. Aquí els dies són llargs. M’aixeco a les 8.30h i a les 9h surto de casa. Agafo la bicicleta i recorro els 3,5km que em separen de la universitat, lloc on es fan les classes de finès. El camí, quan el faig sense pressa, és preciós. Creuo dos ponts, amb unes vistes al riu Ounaskoski impressionants. Tot i ser la capital de Lapònia, Rovaniemi és una ciutat-poble, ja que té molt espai (carrers amples on no s’acumulen les masses) i hi ha molts jardins i parcs.

Precisament molt a prop de la universitat hi ha un caminet de fusta que porta des del carril bici fins a un llac. Avui per fi m’he aventurat a entrar-hi, fins ara quan passava per allà pensava: què hi deu haver allà al final?

La primera part de les classes és de 9.15h fins a les 10.45h. Després hi ha una pausa per dinar fins els 12.15h, i tornem a tenir classes fins les 13.45h. El dinar surt per 2,50€ amb el descompte d’estudiant, i consisteix en una amanida amb pa i mantega o formatge (hi ha fins a 5 varietats diferets de pa) i després un plat que combina hidrats de carboni (patates, pasta o arròs) amb proteïnes (peix, carn o llegums). També hi ha una varietat per als vegetarians (avui per exemple hi havia toffu). Ah! I inclou també beguda (aigua, suc insípid i cervesa cassolana insípida, a més de llet i una espècie de kèfir molt popular a Finlàndia).

Tot i que la profe diu que el finès no és difícil, si que ho és concentrar els elements bàsics en un mes. Tot el vocabulari és diferent del català, el castellà o l’anglès, i les regles gramaticals són complexes (hi ha un munt de terminacions diferents depenent del partitiu, el genitiu…). Tot i així, és interessant i peculiar. Demà passat tenim l’exàmen final del curs. Així que avui i demà toca posar-se les piles. Minä opiskelen suomea (jo estudio finès). La professora és la Vilja, una noia que fa poc que dóna classes i que li encanta la seva feina. Cada dia fem jocs per parlar entre nosaltres, a més de fer exercicis per escrit. Cada dia hi ha deures i exàmens setmanals.

Després de les classes, a les 14h, tenim la tarda lliure o bé fem activitats culturals com les que ja he descrit. Hi ha dies que em sento amb més ganes de fer gresca amb la gent, però avui em sento solitària i estranya. En aquests moments m’enrecordo d’un llibre que vaig llegir fa anys: Un hombre con un tenedor en una tierra de sopas, d’en Jordi Sierra i Fàbregas. He estat a casa soleta tota la tarda, he tocat la flauta també.

Ara és mitjanit. Acabo d’arribar a casa. L’Alba m’ha convidat a sopar, érem el Jordi, la Catherine, el Jean, l’Alba i jo. M’ho he passat molt bé. Després hi ha hagut una festa espontània a casa dels txecs, i ha sigut divertit. Ara em sento ben diferent que fa unes hores. És increïble com pot canviar l’estat d’ànim en qüestió de minuts si et sents ben acompanyat. La veritat és que tot és relatiu!

Aquest mes està passant volant. Només queden 5 dies perquè marxi a Helsinki! Què m’espera a la ciutat?

Mies vailla menneisyyttä (25/8/08)

Avui hem vist Mies vailla menneisyyttä (L’home sense passat) una pel·lícula d'Aki Kaurismäki (any 2002). L’argument és bastant simple: un home és apallissat mentre dorm en un banc, i quan es desperta ha perdut la memòria. El desenvolupament continua fins que se’n adona de qui és realment. Però allò que et fa mantenir l’atenció no és precisament saber qui és, sinó tots els diàlegs i situacions noves amb les que el protagonista es troba des de que es desperta sense memòria. És una pel·lícula amb molt sentit de l’humor i els diàlegs no tenen desperdici. Una de les millors escenes és quan convenç a uns músics arrítmics a conèixer el rock: quatre joves empanats sentats en el sofà d’una barraca escolten un rock i intenten com poden portar la pulsació amb el peu. Precisament la música, en aquest film, és el símbol de la llibertat, de trencar –encara que no gaire radicalment- amb un present que està estancat. Aquesta situació és paral·lela a la que viurà el protagonista, ja que el fet de perdre la memòria i tornar a començar significarà, per ell, una renovació del present, sentint-se més a prop d’ell mateix i cercant la felicitat. També m’ha agradat perquè mostra el tòpic de que la felicitat no depèn de coses materials, sinó que està relacionada amb les ganes de viure, de millorar un mateix, de relacionar-se positivament i mantenir la dignitat.

Nordkapp (22-24/8/08)

Aquest cap de setmana hem marxat a Nordkapp, el punt geogràficament més al nord del continent europeu, que es troba a Noruega. Érem 4 cotxes i 17 persones. Vam marxar el divendres a les 5 de la tarda, i vam arribar al càmping el dissabte al matí, després de parar unes hores per dormir. Allò més famós de Nordkapp és el sol de mitjanit, però és al juny. A l’agost, i amb molta sort, es pot veure com surt el sol a les 3 de la matinada. Nosaltres no vam tenir sort…Fa 11 anys, que hi vaig anar amb la familia (us enrecordeu?!) si que vam veure el sol, i va ser espectacular.

Des del Nordkapp vaig disfrutar d'aquestes vistes, i em vaig sentir petita davant la immensitat del mar...



El dissabte vam fer una excursió fins al Nordkapp “de veritat”, on només hi pots arribar caminant. Eren 18 km entre anada i tornada. El dia estava completament enboirat, plovia i el terra estava ple de bassals. Feia molt de fred. Però tot i així l’expedició –formada per 10 persones- no es va fer enrere i vam arribar, encara que xops, fins al final. El paisatge va valer la pena, fins i tot l’arc de sant martí estava allà per fer-ho encara més maco, tot plegat. En aquestes situacions límit em sorprenc a mi mateixa. En aquesta foto podeu veure la boira que hi havia:

L’últim dia, diumenge, vam passar per Kirkeporten, on hi ha una roca molt famosa perquè esta foradada i forma un arc.

Allà vam disfrutar d’unes vistes fantàstiques i vaig poder fotografiar uns quants rens. La millor foto és aquesta, i no hi ha paraules per descriure-la...

Després ja vam tornar cap a Rovaniemi. El viatge en cotxe va ser bucòlic, la música acompanyava el paisatge canviant. Vam passar per Noruega, Suècia i Finlàndia. Quan érem a Suècia vaig pensar molt en el Simon, en tots els bons moments que hem passat junts, i que ja han quedat enrere.

Mentre mirava un ren blanc, em vaig plantejar si entre ells deuen tenir també un cànon de bellesa. Deu sentir enveja un ren marró quan mira un ren blanc? Sentiran més atracció pels rens blancs o pels marrons? O per tots dos igual?

Vam arribar diumenge a mitjanit, i avui, dilluns, un altre cop a les 9h a la universitat.

Música finesa (22/8/08)

L’activitat cultural del divendres va ser escoltar algunes cançons fineses (de pop, rock, folk, etc) i puntuar-les de l’1 al 10 per fer un rànquing de la millor i la pitjor cançó. Això anava acompanyat amb un dossier amb les lletres traduïdes i una explicació de cada grup.
El grup que més em va agradar es diuen Semmarit, un cor masculí que incorpora elements de pop però sempre a capella. La cançó que vam escoltar es diu Taina.
Els altres grups que vam escoltar, són: Eppu Normaali (grup de pop-rock), Olavi Virta (cantant i compositor de tangos, un gènere molt popular a Finlàndia), Lordi (el grup de heavy que va guanyar eurovisió fa 2 anys, i que surten a l’escenari disfressats de monstres), Eläkeläiset (que fan versions de pop i rock), CMX (grup de rock), Värttinä (grup de folk), Nightwish (metal), Rauli “Badding” Somerjoki (rock), Antti Tuisku (electrònica), Apulanta (rock, punk-rock), Amoc (rap sami), Tulenkantajat, Dingo (banda molt famosa) i Kaija Koo (cantant).
Si voleu informació a la web…
www.eppunormaali.fi,
www.semmarit.fi, www.myspace.com/semmarit,
www.humppa.com (del grup Eläkeläiset),
www.myspace.com/cloacamaxim (CMX)
www.varttina.com, www.myspace.com/varttina

Tinc ganes de marxar a Helsinki. En uns dies ja s’haurà acabat la curta estada a Rovaniemi, i començaré a estudiar a l’acadèmia Sibelius. Tot i que ha estat una experiència maca, no em puc imaginar aquí tot l’any (a Rovaniemi) sense fer res més que estudiar finès i fer activitats culturals amb els erasmus. Necessito fer música i viure en una gran ciutat. Tot i així trobaré a faltar els bons moments que he passat aquí, que no han estat pocs.

Festa de pijama (20/8/08)

Avui hem fet una festa de pijama. Era curiós veure’ns a tots i a totes amb el pijama, bebent cervesa com a bons erasmus. Hi ha hagut premis per al pijama més divertit, el millor i el més sexy, dividit en categories de nois i noies. M’he sentit molt extranya fent el passe de models per mostrar el meu pijama, però en el context de la festa tothom ho ha fet, i el que hem valorat no ha estat el físic sinó el pijama i la manera de mostrar-se davant dels altres.

Amparo and Manoli

Viatge a Inari (15-17 d'agost)

1. Vistes des del llac que estava on dormiem a Inari.

2. Rens.

3. Ren.

4. Típic vestit anti-mosquit.

5. Típica dutxa que et trobes a tots els WC de Finlàndia.

6. Sembla una nevera...

7. ...però és una màquina per secar roba.

8. Tpicis dibuixos finesos (Mumis)

9. Típica cabana sami.

10. Més vistes del llac d'Inari.

11. Salmó fet amb molta paciència i amor a foc lent dins la cabana anterior.

12. El mateix llac d'Inari (on ens banyavem després de la sauna).

Ounasvara, Rovaniemi de nit, buscant or i altres

1. Vistes des d'Ounasvaara, un turonet de Rovaniemi des d'on hi ha la millor panoràmica de la contrada. Es pot observar, a l'esquerra, un trampolí d'esquí.

2. La torre de l'església per la nit (amb la creu vermella).

3. El pont que atravessa una part de la ciutat amb l'altre.

4. Buscant or en una mina que hi ha a prop d'Inari.

5. Típica senyal finesa.

6. Típica escala finesa.

7. Passador de fusta per sobre d'una zona fangosa (a Ounasvaara).

8. 5 marques de iogurt de vainilla.

9. Un collaret fet per mi que simbolitza els dos ocells de la felicitat.

Viatge en tren, Santa Claus i goma elàstica

1. A l'estació d'Oulu, que queda al sud oest de Rovaniemi.

2. En tren des d'Oulu a Rovaniemi.

3. Al poble de Santa Claus!

4. Al poble de Santa Claus hi ha un cartell amb les distàncies cap a diferents ciutats...Madrid queda prou lluny.

5. Aqui en comptes de piscines tenen aquesta cinta elàstica per saltar!