L'excitació inicial està donant lloc a la rutina quotidiana. Comença l'experiència de veritat, em trobo a mi mateixa igual que em trobava a Barcelona. Serà qüestió, doncs, d'enfrontar-me a les meves pors, les que portava sense desitjar-ho a l'equipatje. Ja va sent hora de deixar que surtin cap a fora i tractar-les pedagògicament. És a dir, comprenent-les i donant eines per a que assoleixin l'autonomia respecte la seva propietària (jo mateixa).
Algú de vosaltres ha llegit "Anatomía del Miedo", de J.A. Marina? Li tinc unes ganes!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aviat rebràs un escrit del meu amic Krishna sobre la por. És molt llarg per escriure'l ara.
ResponEliminaDel Marina, miraré si el trobo i en el proper envio, cap allà....
Petons
Lola
Un dia, en una paradeta que hi havia a la plaça del centre, vaig trobar un llibre que es diu "Listening to your feelings" (que vol dir escoltant els teus sentiments). Al principi pensava que seria una mica cutre, però me'l estic llegint i m'està interessant molt. És de tendència psicoanalítica.
ResponEliminaParla dels conceptes froidians de persona i ombra. Persona és la màscara que tots ens fem en l'àmbit social, i l'ombra és allò que amaguem i que sovint ens neguem a acceptar, totes les pors que de vegades ens bloquejen. El llibre diu que és important escoltar l'ombra i comprendre d'on venen els sentiments que ens bloquejen. Això ho trobo molt útil! Així que ja veus que vaig fent petits-grans descobriments.
Un petó des de la capital finesa. Mua!