Avui és 1 d'octubre, porto un mes vivint a Helsinki. I dos mesos a Finlàndia. "Minä opiskelen suomea yliopistossa" (estic estudiant finès a la universitat) i intento preguntar les coses en finès quan vaig a comprar: "Paljonko se maksaa?" (quant val?), i utilitzar les paraules quotidiaes més comuns com "kiitos, ole hyvaa" (gràcies, de res). Per sort la pronunciació no és gaire complicada, només cal pensar en accentuar la primera síl·laba de cada paraula i no oblidar que les preguntes no tenen una entonació ascendent sinó descendent.
Ja fa un parell de setmanes que les classes han començat a la Sibelius. Quan vaig decidir marxar d'erasmus l'any passat m'imaginava que estaria a Helsinki estudiant flauta clàssica, ja que era la meva assignatura principal a l'esmuc. Però vés per on que a finals d'agost vaig pensar: i si demano que em canviïn a jazz què pot passar? Així que vaig arribar a Helsinki tota convençuda i els hi vaig dir que jo em canviava d'àmbit, que si podia fer classes de jazz en comptes de clàssic. I mira, he estat de sort. Els finesos són gent molt maca i no m'han posat problemes. Jo encara no m'ho crec, però bé, és així. Tant de temps patint i volent canviar i ara "patapam!" ja està. O sigui que ara em toca posar-me les piles i estudiar estudiar estudiar. Escoltar escoltar escoltar. Disfrutar de la música. Però....shhhht! no escampeu la notícia, que els de l'esmuc no es poden enterar. En el learnment agreement simplement posarà que he estudiat flauta, sense especificar quin estil. Així m'ho podran convalidar pel clàssic.
A més d'estudiar flauta jazz, faig acompanyament de piano (blues, beattles, pop...), dansa africana, teòriques de jazz i improvisació. La pedagogia continua de forma latent, en breu començaré un pràcticum erasmus (ens ensenyaran com funciona el sistema d'educació musical a Finlàndia mitjançant observacions de classes en els diferents nivells educatius), i probablement didàctica de l'instrument.
Totes les assignatures m'agraden. Tinc temps per llegir, sortir, anar al gimnàs, veure pel·lícules. Els menús continuen sent d'allò més econòmics (2,50). Les condicions són òptimes per a un bon aprenentatge i per al cultiu de la felicitat.
2/10/08
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
només cal tenir la idea i creure en ella perquè tot doni la volta! jejeje
ResponEliminaOLë!