El sistema educatiu finès

En castellà tenen la dita “más vale tarde que nunca”. Ahir vam començar, després de 5 mesos d’espera, el Pràcticum Erasmus. Som un grup de 5 estudiants erasmus, 3 alemanyes i 2 catalans (el Dani i jo). Vam estar parlant de com està organitzat el sistema educatiu finès i l’ensenyament musical. També vam intercanviar situacions, cadascú explicava com està el panorama educatiu al seu país. Vaig sortir amb molts dubtes i aquesta tarda m’he dedicat en exclusiu a buscar informació. El gràfic anterior mostra amb claretat el funcionament del sistema educatiu finès.

Si comencem a examinar-lo des de baix cap a dalt trobarem les següents etapes[1]:

- Educació Pre-primària (voluntària). Es realitza dels 6 als 7 anys. La participació en l’educació pre-primària és voluntària però les autoritats locals tenen l’obligació d’oferir aquest servei.

- Educació Bàsica (obligatòria). Dels 7 als 16 anys. Són 9 anys. L’educació, els llibres, el material, el menjar, els serveis sanitaris i el transport (per als que viuen a més de 5km) són gratuits. Seria l’equivalent a l’Educació Primària i ESO (tot junt), amb la diferència que a Finlàndia començen un any més tard l’escola.

- Educació Adicional Voluntària. És un any, i la poden realitzar els estudiants que vulguin complementar el seu coneixement i millorar les notes del seu certificat escolar.

- Educació Superior General Secundària. Es realitza entre els 16 i els 19 anys. Acaba amb els exàmens (Matriculation Examination) que permeten accedir als estudis superiors (Universitats o Politècniques). Seria l’equivalent al Batxillerat. Les classes s’organitzen sense divisió en nivells (1, 2, 3) ni en edats. Es pot realitzar en dos, tres o quatre anys. Hi ha criteris de selecció per accedir a aquests estudis, que depenen bàsicament de la nota que s’ha tret al certificat d’educació bàsica.

- Educació Superior Vocacional Secundària i Capacitació. La mitjana d’edat és entre 16 i 25 anys, tot i que no hi ha límit d’edat. Són estudis a temps complert durant 3 anys. Els criteris d’admissió els determina el Ministeri d’Educació, incloeixen tenir l’educació bàsica (amb un promig de totes les assignatures i èmfasi en la matèria rellevant), experiència laboral o tests d’aptitud. L’objectiu és donar coneixement i eines per aconseguir una competència vocacional i un potencial laboral. És bàsicament gratuita, però han de pagar els materials. Després poden triar educació superior en Universitats o Politècniques. Seria equivalent a la Formació Professional de Grau Superior.

- Educació Superior. Consisteix en dos sectors paral·lels: Politècniques i Universitats. Les universitats es caracteritzen per investigacions cientìfiques i educació superior basada en aquestes. Les universitats tenen dos cicles: el Bachelor i el Màster. Les politècniques s’orienten en els requeriments de la vida laboral.

Altres aspectes que no apareixen al diagrama són l’educació per a adults (que està en gairebé totes les etapes descrites anteriormen) i les Activitats de matí i tarda (voluntàries), que és un serveix que s’ofereix durant els dos primers cursos de l’Educació Bàsica i també als alumnes amb necessitats especials en tots els cursos. Són activitats de lleure i artístiques que es realitzen abans i/o després de l’escola i ajuden al procés de socialització.

Com està organitzat l’ensenyament de la música dins el sistema educatiu finès?

La música s’ensenya de forma obligatòria en l’Educació Bàsica (veure pàg. 30, apartat 7.15, del curriculum) i en l’Educació Superior General Secundària (veure pàg. 174, apartat 5.17 del curriculum).

A part, trobem l’Educació Bàsica en Art. Està orientada a l’art i és progressiva d’un nivell a l’altre. Ensenya habilitats d’expressió i capacitatats per poder accedir a l’educació vocacional, politècnica i universitària en qualsevol forma d’art. La participació és voluntària i no és gratuïta. Les autoritats locals que decideixen oferir Educació bàsica en Arts reben ajudes del govern. Hi ha 88 Instituts Musicals i 23 escoles en les altres arts.

L’objectiu i els continguts de l’Educació Bàsica en Art els determina la Junta Nacional d’Educació mitjançant el currículum. Es diferencien nou formes d’art: música, literatura, dansa, arts escèniques (circ i teatre) i arts visuals (arquitectura, art audiovisual, art visual i artesania).

Els Instituts Musicals abans mencionats són els Conservatoris, que serien l’equivalent a un pack: escola de música + conservatori. Per posar un exemple, explicaré què es pot estudiar al conservatori de música de Hèlsinki (mirar gràfic al document explicatiu del conservatori).

Pels més petits, tenen l’Escola Bressol de Música. Aquí es desenvolupa el sentit de la melodia i del ritme cantant, jugant, escoltant música i movent-se, per tal d’aconseguir que els nens tinguin interès cap a la música. L’edat és des dels 3 mesos fins als 7 anys, i no hi ha exàmen d’admissió.

Després hi ha els Grups Preparatoris. Són entre els 5 i 7 anys, i no durenmés de dos anys, després dels quals es fa l’exàmen per entrar a l’Escola de Música.

Dins l’Escola de Música, hi ha dos nivells:

- Nivell inferior. S’ensenya a instrumentistes i cantants fins als 16 anys, a través de classes individuals (1h a la setmana), teoria i història de la música (1h a la setmana). Fan música de cambra, orquestra i cor.

- Nivell superior. S’ensenya als joves instrumentistes i cantants entre 16 Ii20 que han completat amb èxit els estudis en el nivell inferior. Inclou l'estudi individual d'instrument(1h setmana), segon instrument (30 min setmana), teoria i història de la música/solfeig (60-90 min setmana) i participació en música de cambra, orquestra o cor.

Un altre apartat és l’Educació per Adults, entre 18 i 30 anys. Per als que volen complementar els seus estudis per tal d’aplicar als estudis vocacionals.

Després trobem l’Educació Superior Vocacional Secundària, especialitzada en Música, per a estudiants preferiblement entre 16 i 20 anys. Per als que volen dedicar-se professionalment a la música. La durada és de 3 anys (120 crèdits). El curriculum consisteix en classes individuals d’instrument, solfeig, teoria musical (inclou anàlisis, composició…), pràcticum, orquestra, cambra, cor, direcció i crèdits optatius. Inclou periodes d’aprenentatge en llocs de treball (pràcticum). Aquests periodes estan orientats i supervisats, I és on l’estudiant demostra les habilitats I competències en situacions de treball. Els estudiants que completen aquesta etapa poden aplicar per l’educació superior (universitat, acadèmia de música). És el requeriment mínim per treballar de músic.

En aquest link trobareu més enllaços a altres conservatoris de Finlàndia. Molts d’ells estan només en finès, però d’altres tenen petites seccions en anglès. Els que he llegit jo coincideixen amb el conservatori de Hèlsinki pel que fa a cobrir les necessitats d’escola de música (educació pels més petits i per músics amateurs) i de conservatori (preparar per a entrar en la universitat o acadèmia de música).

Al final de la cadena trobem la Sibèlius Academy, que vindria a ser com l’ESMUC. Mireu-vos la pàgina web, hi trobareu molta informació (en anglès).

Mira si és tan interessant el tema que porto 4h enganxada davant l’ordinador. Per avui ja n’hi ha prou. Avui ha nevat molt, tot està blanc. Avui m’han dit que no podré tocar a l’orquestra de Soundpainting a la primavera i a l’estiu, ja que no hi ha suficient pressupost per pagar-me un curs avançat. Així que al juny tornaré a Catalunya.

Ja seguiré explicant més coses sobre l’educació musical finesa.

Fins aviat!

---

[1] Informació extreta de la web de la Junta Nacional d’Educació.