Cottage

"17.50h, estació de tren de Hèlsinki. L’aventura comença. Ella truca per saber on estan, només falten 10 minuts per a que surti el tren. Ells estan arribant. Quan es troben, el Jordi comenta que s’ha oblidat la roba interior. Ella riu, com pot ser tan despistat? Un moment…o no! Ella també se l’ha oblidat! L’Albert riu, però ell s’ha oblidat el menjar. Tenen deu minuts per anar a buscar el que necessiten a les tendes de l’estació abans que surti el tren. Després d’aconseguir un parell de mitjons i algo de menjar pujen corrents al tren (sense comprar els bitllets).

Allà està esperant el Jean. El viatge transcorre entre rialles, vi de bóta i jocs de cartes. Quan arriben a Tampere una suau pluja els dóna la benvinguda a través del fals sostre de l’estació. Canvien de tren, en direcció Jämsä. Aquesta vegada van directament al bar. Tan intensament estan vivint el moment, immersos en l’ambient del tren i el sabor de la cervesa, que s’obliden de baixar a Jämsä, destinació final on es troba el cottage en el que passaran el cap de setmana. Més rialles. Un home –finès- s’ofereix a ajudar-los, i després de parlar amb el conductor, els explica que poden baixar a la següent parada (Jyväskilla) i agafar el tren que va en la direcció contrària. Arriben a l’estació i canvien d’andana. Tornen a canviar d’andana. I finalment agafen el tren. Aquesta vegada ja no hi ha equivocacions.”

Així començava el cap de setmana. Ens hem trobat amb la gent que vam fer el curs de finès a Rovaniemi, recordeu els primers posts del blog? Hem llogat un cottage (que és una caseta rústica de fusta, situada al bosc, al costat del llac, amb sauna i barques) al mig de Finlàndia i hem passat allà un parell de dies. Érem vint-i-dues persones. Valoro positivament aquesta experiència per diferents motius.

En primer lloc perquè he rigut molt. Hi ha hagut molts moments de fer el pallasso, de fer tonteries, de deixar-se anar, amb persones que m’han fet sentir com a casa, i han fet (hem fet) que el temps passés volant. En segon lloc per l’autogestió, ja que no hem necessitat cap coordinador general per organitzar el cottage, cadascú ha posat de la seva part (evidentment alguns han fet més que altres), i hem compartit tot el que teniem. En tercer lloc perquè hem prescindit de coses materials ja que no teniem ni dutxa, l’aigua de la sauna venia del llac, el lavabo era a les fosques i d’aquests arcaics que no tenen ni cadena i molts dormien a terra. I finalment perquè he provat noves experiències, i això sempre està bé: he anat en canoa en un llac a Finlàndia i he provat la sauna mixta.