Per a què us feu una idea de com són els assajos. En primer lloc, cada assaig la formació és diferent. El primer assaig erem un quartet (dos pianos, violí i flauta), el segon un septet (tres pianos, veu, flauta, violí, cello) i el tercer un trio (piano, violí i flauta)! Què passarà la setmana vinent?
En segon lloc, hi ha dos tipus d'improvisació: la que és totalment lliure i la que està predefinida per algunes normes o regles del joc. Aquestes poden ser: tocar 2 contra 1, tocar a diferents tempos, fer obstinatos i que algú sobresurti, tocar en petits grups de 2-3 i anar rotant, fer dos grups i que un dels dos escolti i l'altre toqui...
Tinc curiositat per buscar informació sobre més exercicis d'aquest tipus, ja que la llibertat total a l'hora d'improvisar penso que pot arribar a ser contra-produent, sobretot quan es toca amb dos o tres persones alhora.
Per mi és un espai d'experimentació, aprenentatge i joc. Experimento amb la flauta, gairebé la tracto com si tingués una vida pròpia, de manera diferent que quan toco una partitura. Estic en contacte amb ella i la toco, la sento, la desmonto, canto al mateix temps...En l'últim assaig vaig estar gairebé 5 minuts jugant només amb el cap i, tot i que no era el primer cop que ho feia, vaig descobrir noves possibilitats sonores, com el so de balena. De vegades em quedo tan endinsada en tot aquest món experimental que m'oblido de les regles del joc inicial.
Al mateix temps aprenc a escoltar i a pensar què vull dir. De vegades no ho sé, i aleshores callo i escolto. Sense pressa.
