18/1/09

Tervetuloa!

Avui és 18 de gener i acabo d’arribar a Hèlsinki. La ciutat està igual que quan vaig marxar, fosca i acollidora. El finès m’ha resultat una llengua familiar després d’escoltar suec, danès i alemany.

Un mes de vacances dóna per molt: tres setmanes a Barcelona entre amics, familia i concerts, i deu dies d’inter-rail per saborejar la tornada. Al desembre, no tenia ganes de marxar cap a Catalunya, ja estava feta al fred i a la rutina. I al gener, no tenia ganes de tornar a Finlàndia, estava a gust en la meva estimada Barcelona. Ara ja estic aquí, i el llarg viatge en tren m’ha permès mentalitzar-me per la tornada.

El tren em transmet seguretat, calidesa, confort. Ofereix vistes espectaculars, no mareja, pots llegir, aixecar-te a passejar. Dormir. Si, quedar-se dormida al tren (especialment si és un tren de llarga distància) és una sensació única, sobretot si la nit anterior no has dormir perquè has hagut de passar-la entre estació i estació fent trasbords en ciutats desconegudes.

No només és el tren que m’agrada, sinó els punts on arriba: les estacions. Aquests dies n’he pogut veure moltes, i m’han agradat especialment les que tenen un caire modernista, com la de Leipzig. Arquitectònicament són com temples oberts i profans, on passen milers d’històries diàriament. A on deu anar aquesta senyora amb totes aquestes bosses de colorins i aquest barret tan estrafolari? Per què mira així aquest nen a la seva mare? Corri, corri senyor! Que el tren no espera!

Observar i sentir-se observada, mirar els altres i els espais i deixar que els altres et mirin. Escoltar llengues estranyes, deixar-se portar per accents secs, dolços, salats, amargs. Vaja, això ja sembla un menú universitari. Parlant de menús, he quedat amb el Dani per dinar (m’ensenyarà la casa nova), així que bon profit i barca nova (o era “bon vent i barca nova”?).

Si voleu fer una sobretaula amb vistes des del tren, passeu-vos per l’Àlbum de fotos, allà on diu “viatge per Europa”.

Salut!